L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític és un accent que serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però que tenen significats diferents. Fins a l’any 2017 hi havia més d’un centenar de mots que duien accent diacrític. Aquest fet certament complicava l’ortografia de la llengua catalana. D’aquí que l’Institut d’Estudis Catalans s’hagi decidit per simplificar aquesta llarga llista i reduir-la a només catorze, que són els que tenim més avall.   

AMB ACCENT DIACRÍTIC	SENSE ACCENT DIACRÍTIC
1.      bé/béns (adjectiu, substantiu i adverbi)	be (substantiu ‘anyell’, ‘lletra b’)
2.      déu/déu/déus (però: adeu) (‘divinitat’)	deu (numeral, verb DEURE)
3.      és (verb SER)	es (pronom)
4.      mà (però: mans) ‘part del braç’	ma (possessiu)
5.      més (adverbi quantitat)	mes (possessiu, nom, conjunció = però)
6.      món (però mons) (‘terra, planeta...’)	mon (possessiu)
7.      pèl/pèls (‘cobreix el cos de certs animals’)	pel, pels (contracció per + el o els)
8.      què (pronom interrogatiu, pronom relatiu tònic darrere preposició)	que (relatiu àton, conjunció, adj. o adv. ponderatiu)
9.      sé (verb SABER)	se (pronom)
10.  sí, sís (adverbi, nom)	si (conjunció, ‘nota musical’, pronom)
11.  són (verb SER)	son (‘ganes de dormir’, ‘acte de dormir’, adj. possessiu)
12.  té (verb TENIR)	te (pronom,’ infusió’, ‘nom de la lletra’)
13.  ús (‘utilització’)	us (pronom)
14.  vós (pronom tònic)	vos (pronom àton)

A més, s’escriuran sense accent diacrític els compostos i derivats dels mots que encara en conserven, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

Dues característiques que ens poden ajudar a recordar-los:

1.      Tots els mots que duen accent diacrític són monosil·làbics (en les normes anteriors no era així), ja que n’hi havia de bisíl·labs.

2.      La majoria d’ells distingeixen una parella de mots, un dels quals és de lèxic comú i l’altre només té càrrega gramatical (pronoms i adjectius determinatius). Déu/deu i bé/bé en serien l'excepció, ja que tots dos són de lèxic comú. 

Important ressaltar que SOC (verb “ser”), DONA, DONES (verb “donar”), FORA (condicional del “ser”), VENS, VENEN (del verb “venir”), NET/NETA (‘fill/a del teu fill/a’) com a formes molt utilitzades que duien accent diacrític fins fa poc, ara no en duen.

EXERCICI per fer una mica de pràctica per tal de recordar aquests accents. Accentua convenientment les frases següents:

a.       Li havien dit que si, que rebria els seus bens ben aviat.

b.      No son gens amables, però si que son correctes.

c.       Venen molts productes d’electrònica, que son d’una categoria molt dolenta.

d.      Te quinze anys i diu que ja es vell. Ho creus tu?

e.       Li has preguntat que ha fet per ser tan amable?

f.       Com ho sabies? Ell t’ho ha dit?

g.      Que tens edat de votar, tu? No ho crec, no sabria que votar?

h.      Caminava pel terrat amb les mans a la butxaca.

i.        Tots sabem que tenim un be de Deu de coses a fer en aquest mon.

j.        Jo no se que vau trobar-vos en aquell indret. M’ho explicareu?

k.      El llibre a que em refereixo no te gaire interès. Que ho sabíeu vosaltres?

l.        Per anar pel mon, sabeu vos que es mes bo?

m.    Va donar un cop de ma a aquell amic que no te pels a la llengua.

n.      Pels pels no ha aprovat l’assignatura. Llàstima!