dilluns

EL CAFÈ DE LA MARINA

Josep M. de Sagarra i El Cafè de la Marina


El Cafè de la Marina és una obra teatral de Josep M. de Sagarra representada per primera vegada el 1933. La peça està escrita en versos decasíl·labs blancs (de 10 síl·labes i sense rima). L’acció de l’obra passa en un poble empordanès proper al Cap de Creus, segons diu en acotació el seu autor, i en un mateix espai: El Cafè de la Marina. En aquest cas, en el primer acte es presenten els personatges i s’explica la seva situació; el segon acte ens mostra el conflicte en què estan immersos els personatges, i en el tercer veiem el desenllaç. 

Josep M. de Sagarra (1894-1961). És un escriptor barceloní, de família benestant. És un advocat, amb carrera diplomàtica, que l’abandonarà per dedicar-se a la literatura. És un autor que es mou en molts àmbits en el món de l’escriptura: el periodisme, la poesia, el teatre, la traducció... Algunes obres teatrals seves són L’Hostal de la Glòria, La corona d’espines... La seva millor novel·la és Vida privada. 
Del món de la poesia volia transcriure-us aquí alguns versos perquè pugueu comprovar com és de popular Josep M de Sagarra com a poeta, del qual coneixeu alguns poemes, encara que no sapigueu qui n'és el seu autor. Alguns han estat musicats per autors diversos.. Aquí en van alguns fragments:

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

EL CEMENTIRI DELS MARINERS

Quan la passada del vent afina
la tarda tèbia del mes d'agost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.
VILA DEL MONTSENY

Sojorn humit de prats i de comelles,
de pins i de pollancres i d’albons,
lleganys de boira, fines penjarelles
de les muntanyes pàl·lides del fons.
CANÇÓ DE BON MATÍ

Si tinc son, si no tinc son,
prou la llevaria
una gota de la font
a punta de dia.

Me’n vaig amb el pensament
i el vestit de festa;
i duc entre dent i dent
un brot de ginesta.
POEMA DE NADAL

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

RESUM DE El Cafè de la Marina


ACTE PRIMER

El Cafè de la Marina és un establiment d’un poble de la costa empordanesa, vora el Cap de Creus, tocant a la platja.
En aquest primer acte ens situem en aquest bar a mitja tarda. Allà romanen una colla de pescadors, que normalment es reuneixen per passar una bona estona jugant a les cartes i prenent alguna prisa amb una anxova. Entre aquests pescadors hi ha en Rafel, en Baldiri, en Gallaret, l’Antonet i en Moreno. En una altra taula hi ha en Rufí, un pescador gandul, que sol beure més del compte i  ja ha arribat al 50, i la Salvadora, parlant amb en Libori, l’amo del bar, i amb els de les taules.
En Libori té dues filles: la Caterina, la gran, i la Rosa, la petita, que es casarà l’endemà amb el seu promès Rafel. En Libori i la Salvadora tenen una conversa sobre les seves filles. Ella marxa i entra la Rosa, la futura esposa, acompanyada de les seves dues amigues, la Gracieta i la Maria. Els nois fan broma amb les noies i també marxen. Queden en escena en Libori, darrere el taulell i en Rufí, que s’ha adormit. En Moreno juga sol a cartes acompanyat per les tres noies. Continuen xerrant, passant l’estona i rient dels roncs d’en Rufí. Entra la Rufina, l’esposa d’en Rufí, farta de les ganduleries del marit, el desperta i s’escridassen. La Rufina discuteix amb en Libori per permetre que el Rufí passi la vida al bar i begui. Paga els deutes que el seu marit tenia al cafè i se’n van. A causa de la discussió que se suscita entra en escena la Caterina, que era al darrere fent els preparatius per al dinar del casament de l’endemà. Totes les noies admiren la germana de la Rosa, i lloen la seva sort de tenir-la com a germana gran. Totes elles comenten el desig de la Rosa de tenir un fill aviat.
Entra en Rafel i les noies li expliquen de què parlaven. En Rafel vol dur la Rosa a la font per passar junts les darreres estones de solters. Ell expressa el gran amor que sent per ella. La Caterina plora pensant que potser Rafel només vol aprofitar-se de la seva germana i no n’estigui realment enamorat. Ell ho nega. Surten tots dos. A la Caterina li sap greu la separació de la Rosa, per la seva companyia. Se sent sola, cansada de la rutina de l’avorrit dia a dia al cafè. Les dues noies tracten de consolar-la. Les amigues de la Rosa marxen i entra al bar en Luard, un pescador vell, solter, fantasiós, i en Tià, un altre mariner del poble. Més tard entren en Claudi i en Baldiri. En Claudi, fill de la Salvadora, explica que marxarà cap a Amèrica i, una mica begut, li recorda a Caterina el seu passat amb un francès. Ella, enfadada, el vol fer fora. La Salvadora, la seva mare, s’avergonyeix del seu fill, li diu que marxi cap a casa, que no està bé per caminar pel poble i que la gent es riurà d’ell. En Claudi marxa amb Tià. Els altres també marxen tot criticant el paper de les dones en els bars, molestant. Salvadora s’adreça a Caterina per disculpar-se en nom del seu fill, pel que li hagi pogut dir. Les dues dones parlen. Ella se sent sola i abandonada pel seu estimat, que va marxar cap a França. Per això pateix per la Rosa, que li pugui passar el mateix. El Libori entra amb una panera de peix per a l’endemà i crida la Rosa perquè torni a entrar al cafè. Vol passar una estona amb les filles, en la darrera nit que la petita serà a casa. L’acte finalitza amb el Libori dient a les filles que la vida passa molt ràpida, que ell ja és vell, i que ara no és hora de cares llargues. El pare vol fer un comiat íntim de la Rosa i confia que la Caterina en un futur també podrà ser molt feliç. (Resum fet per Nil Carbonell)

ACTE SEGON

El segon acte comença amb la gresca que hi ha al Cafè amb els nuvis acabats de casar: el Rafel i la Rosa. Al bar hi és gairebé tothom, fins i tot hi ha un monsieur (‘senyor’ en francès), un empresari de França a qui anomenen “mussiú Bernat”, que ha estat convidat per Libori, i ningú no havia vist abans. El convidat de seguida s’avé amb uns pescadors amics del pare de la núvia, en Libori, i els parla de com de maca és la Caterina, la filla gran del cafeter. Els nuvis marxen i continua la gresca al Cafè, i ara mussiú Bernat ha convidat a ballar la Caterina. Els pescadors fent comentaris sobre el francès que continua ballant i elogiant la noia.
Els nuvis passen pel Cafè un moment abans d’anar-se’n de lluna de mel i s’acomiaden de tothom. La gent del poble comença a marxar i al Cafè es queden en Libori, mussiú Bernat i la Caterina, que de seguida marxa a recollir. Els dos homes es posen a parlar i Bernat vol acordar un matrimoni amb Caterina. En Libori, molt content, diu que sí i mussiú Bernat marxa. Uns pescadors entren i en Libori, impacient, els ho explica tot abans d’anar-se’n al secretari.
La Caterina entra al Cafè i els pescadors li insinuen que està promesa amb el francès, però ella no els fa cas. En aquell moment entren una artista i el seu valent que paren al Cafè abans de continuar camí cap a Portbou. Enraonen amb els altres pescadors i entra en Claudi, un pescador jove que atrau l’artista. Ella li diu de quedar a la nit a Portbou, però ell no s’ho pren seriosament. El valent agafa l’artista i marxen.
Els pescadors marxen i torna en Libori, que es posa a parlar amb la seva filla del futur matrimoni. La Caterina al principi s’hi nega, perquè no li agrada gens el banyulenc, però després acaba acceptant tot dient que és el millor que pot trobar.
En Libori marxa a dormir i la seva filla es queda tancant el Cafè. En Claudi entra i es posa a parlar amb ella tranquil•lament tot dient que potser marxarà a Amèrica. El pescador marxa del Cafè, la Caterina es queda sola i es posa a plorar. (Resum fet per Elionor Martínez)

ACTE TERCER

El tercer acte és el desenllaç de l’obra. A l’inici de l’acte a l’obra ja han succeït una sèrie d’esdeveniments que han embolicat la trama fins al punt on ens trobem ara. En Libori, el propietari del cafè on passa l’obra, ja ha casat la seva filla petita, la Rosa, que ja ha tornat de la nit de nuvis i, a més, ja ha promès la filla gran, la Caterina amb monsieur Bernat, un home ric de França, concretament de Banyuls. Tot i semblar que tots els assumptes i negocis estan tancats i arreglats les males llengües del poble empordanès capgiren els esdeveniments.  
Les dones del poble, sobretot la Rufina, i alguns homes també, ja han escampat les noves del proper casament. A més, han malparlat de Caterina i del seu “assumpte” (que resulta ser un avortament) a Cotlliure i això ha arribat a orelles del banyulenc “mussiú” Bernat, que ja és a la fonda amb l’anell preparat. Per culpa d’aquestes crítiques cap a Caterina, monsieur (‘senyor’ en francès) Bernat descobreix que Libori l’ha enganyat respecte al passat de la seva filla i trenca el tracte de casament amb ell entre insults i mal geni. El cafeter queda molt afectat per la pèrdua del gendre ric, però Caterina se n’alegra, ja que li feia fàstic i, a més a més, ara podrà marxar del poble, deixar les males llengües enrere, oblidar-se de ser la pobra noia del Cafè de la Marina i recuperar la llibertat.
Poc després apareix en Claudi, un jove pescador que ja ha comprat el bitllet per marxar a Amèrica. Sembla que mostra interès pel cafè i per muntar-ne un a Costa Rica, país on pensa anar, però de sobte li ve una bogeria. Crema el bitllet que tenia per marxar, li declara el seu amor a Caterina i es besen. Caterina, la pobra noia del Cafè de la Marina es casarà amb Claudi i, junts, portaran el cafè i, per fi, podrà esborrar el seu passat. Claudi, a més, exigirà als vilatans i vilatanes del poble de pescadors que a partir d’aquest casament no vol sentir cap murmuri sobre la vida de la seva futura esposa, ni del seu passat. Libori, el pare de Caterina, accedirà als desitjos dels joves. (Resum fet per Paula Portell)