QUADRES DIVERSOS / 2n DE BATXILLERAT

Més avall col·loco alguns dels quadres o material que treballarem o hem treballat a classe. Si cliqueu damunt de cada imatge, se us ampliarà i en podreu fer alguna còpia. Espero que us sigui d'utilitat.

1. QÜESTIONS QUE HEM DE TENIR PRESENTS A L'HORA D'ESCRIURE. FALTES MOLT BÀSIQUES!!

1bis. FULL PER A LA CORRECCIÓ DE FALTES
 

2. QUADRE DE TIPOLOGIA TEXTUAL

He trobat una presentació, més senzilla que el quadre que teniu més amunt, que us pot anar bé per acabar de consolidar contingut. Aquí teniu l'enllaç: Tipologia textual

Tipologia textual from MARIBEL SOSPEDRA

3. ELS CONNECTORS

Exercici: Observeu els diversos connectors del text de Tatiana Sisquella que teniu més avall, i feu-ne una classificació:

L’accent diacrític és un accent que serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però que tenen significats diferents. Fins a l’any 2017 hi havia més d’un centenar de mots que duien accent diacrític. Aquest fet certament complicava l’ortografia de la llengua catalana. D’aquí que l’Institut d’Estudis Catalans s’hagi decidit per simplificar aquesta llarga llista i reduir-la a només catorze, que són els que tenim més avall.   

AMB ACCENT DIACRÍTIC	SENSE ACCENT DIACRÍTIC
1.      bé/béns (adjectiu, substantiu i adverbi)	be (substantiu ‘anyell’, ‘lletra b’)
2.      déu/déu/déus (però: adeu) (‘divinitat’)	deu (numeral, verb DEURE)
3.      és (verb SER)	es (pronom)
4.      mà (però: mans) ‘part del braç’	ma (possessiu)
5.      més (adverbi quantitat)	mes (possessiu, nom, conjunció = però)
6.      món (però mons) (‘terra, planeta...’)	mon (possessiu)
7.      pèl/pèls (‘cobreix el cos de certs animals’)	pel, pels (contracció per + el o els)
8.      què (pronom interrogatiu, pronom relatiu tònic darrere preposició)	que (relatiu àton, conjunció, adj. o adv. ponderatiu)
9.      sé (verb SABER)	se (pronom)
10.  sí, sís (adverbi, nom)	si (conjunció, ‘nota musical’, pronom)
11.  són (verb SER)	son (‘ganes de dormir’, ‘acte de dormir’, adj. possessiu)
12.  té (verb TENIR)	te (pronom,’ infusió’, ‘nom de la lletra’)
13.  ús (‘utilització’)	us (pronom)
14.  vós (pronom tònic)	vos (pronom àton)

A més, s’escriuran sense accent diacrític els compostos i derivats dels mots que encara en conserven, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

Dues característiques que ens poden ajudar a recordar-los:

1.      Tots els mots que duen accent diacrític són monosil·làbics (en les normes anteriors no era així), ja que n’hi havia de bisíl·labs.

2.      La majoria d’ells distingeixen una parella de mots, un dels quals és de lèxic comú i l’altre només té càrrega gramatical (pronoms i adjectius determinatius). Déu/deu i bé/bé en serien l'excepció, ja que tots dos són de lèxic comú. 

Important ressaltar que SOC (verb “ser”), DONA, DONES (verb “donar”), FORA (condicional del “ser”), VENS, VENEN (del verb “venir”), NET/NETA (‘fill/a del teu fill/a’) com a formes molt utilitzades que duien accent diacrític fins fa poc, ara no en duen.

EXERCICI per fer una mica de pràctica per tal de recordar aquests accents. Accentua convenientment les frases següents:

a.       Li havien dit que si, que rebria els seus bens ben aviat.

b.      No son gens amables, però si que son correctes.

c.       Venen molts productes d’electrònica, que son d’una categoria molt dolenta.

d.      Te quinze anys i diu que ja es vell. Ho creus tu?

e.       Li has preguntat que ha fet per ser tan amable?

f.       Com ho sabies? Ell t’ho ha dit?

g.      Que tens edat de votar, tu? No ho crec, no sabria que votar?

h.      Caminava pel terrat amb les mans a la butxaca.

i.        Tots sabem que tenim un be de Deu de coses a fer en aquest mon.

j.        Jo no se que vau trobar-vos en aquell indret. M’ho explicareu?

k.      El llibre a que em refereixo no te gaire interès. Que ho sabíeu vosaltres?

l.        Per anar pel mon, sabeu vos que es mes bo?

m.    Va donar un cop de ma a aquell amic que no te pels a la llengua.

n.      Pels pels no ha aprovat l’assignatura. Llàstima!

 

aments de proïsme i lluïsme no són sufixos): egoisme, altruista, arcaisme...

• En les terminacions de infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació, amb lexema acabat en vocal: agraint, conduir, lluiran, beneiríem, però agraïm, agraïa...

4. QUADRE DE FUNCIONS ORACIONALS

Exercici sobre aquest text de T. Sisquella:

1. Indica les funcions sintàctiques dels mots subratllats en vermell.

2. Digues a quin mot o mots pronominalitzen les formes pronominals subratllades en morat.

Exercici:

5. QUADRE DE PRONOMS FEBLES

6. QUADRE D'ORACIÓ COMPOSTA

7. QUÈ / QUE

1. QUÈ (TÒNIC) - [Kε]
1. Pronom interrogatiu. Ens apareix tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Exemples:

Interrogativa directa: Què has fet?

Interrogativa indirecta: Em pregunto què has fet

2. Pronom relatiu tònic, situat darrere de preposició.

Exemple: Desa les eines amb què has fet el treball. (fóra incorrecte "amb les que". En senzill: si pots substituir aquesta estructura per una altra amb el relatiu compost (Desa les eines amb les quals has fet el treball) aquella serà incorrecta.

EN AQUESTS DOS CASOS, EL PRONOM REALITZA FUNCIÓ SINTÀCTICA. AQUESTA FUNCIÓ SERÀ LA MATEIXA QUE FARIA L’ELEMENT PRONOMINALITZAT.

2. QUE (ÀTON) - [Kə]

1. Conjunció, que pot anar de manera aïllada o formar part de locucions conjuntives (sempre que, ja que, encara que, puix que, com que, a fi que, etc.). Sol actuar com a nexe, introduint proposicions subordinades.
2. Pronom relatiu àton. Té un antecedent, explícit (present en el context) o implícit. Fa funció de subjecte, CD o CCTemps. No pot anar directament darrere preposició i article si aquest pot ser substituït per “el qual, la qual, etc. Per exemple, la frase El llibre al que (al qual) em refereixo és molt interessant, no és correcta; hauria de dir El llibre al qual em refereixo (o a què em refereixo) és interessant. Realitza funció sintàctica, la mateixa que faria l’element a què substitueix.
3. Introductor d’oracions exclamatives. Adverbi. Cal observar que és àton, de manera diferent a com és aquesta forma en castellà, que porta accent. Exemple: Que bones són aquestes galetes!
4. Conjunció. Introdueix oracions interrogatives. No aporta contingut a la frase i es pot prescindir de la seva presència. Exemple: Que m’has portat el llibre? = M’has portat el llibre?

DE TOTES AQUESTES FORMES ÀTONES, NOMÉS REALITZA FUNCIÓ SINTÀCTICA EL PRONOM RELATIU.

Tracta de veure quina funció sintàctica realitzen els pronoms relatius àtons que surten en les frases següents:

                   a. El llibre que m’has regalat és molt bonic

                   b. Vindrem el dia que tu ens avisis

                   c. El noi que ara ha sortit és el meu germà

Tracta d’analitzar la tipologia dels “que” del text següent:

Poc dies abans d’anar a París, Valldaura dugué la Teresa a veure la torre. Fontanills els acompanyà. Així que baixaren del cotxe la Teresa es quedà tan parada que només tingué esma de dir: «¡Déu meu, sembla un castell!» Al peu del reixat començava un caminal molt ample, amb castanyers a banda i banda; al fons, alta de tres pisos, amb dues torratxes i totes les teulades de rajoleta verda, coberta d’heura amb les fulles que ja s’anaven tornant vermelles, la casa es retallava sobre un cel de tardor. Feia vent i els tres graons que pujaven fins a l’entrada estaven mig colgats de fulles. A un costat, tocant a la porta, hi havia dues gerres grosses, vernissades, plenes de terra, i uns quants testos amb plantes mortes. Valldaura aixecà el bastó i, assenyalant la terrassa aguantada per quatre columnes de marbre rosa que protegia el cancell, digué: «La faré cobrir de vidres i a l’hivern hi podrem prendre el  sol». Fontanills ficà la clau al pany i forcejà una estona: «Tot està rovellat, senyor Valldaura; però ja ho anirem adobant.» El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol tram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis. Anaren resseguint totes les habitacions; hi havia parets amb tires de paper desenganxades i la pudor d’humitat ofegava. A les torratxes s’hi anava des del tercer pis per unes escales molt estretes de graons alts; en el primer replà hi havia una porteta que donava a la teulada. Fontanills obrí: «Volen mirar a fora?» La Teresa féu un crit: «Tanqui, que em fa por». No acabaren de pujar. Al costat dels testos amb les plantes mortes Valldaura preguntà a la seva dona: «¿T’agrada?» La Teresa, sense dir res, l’abraçà fort. «Què hi farem –pensà Fontanills, que no sabia on mirar–; una senyora així bé val una missa.» Mirall trencat. Mercè Rodoreda, pàg. 71-72

Indica la tipologia dels "que" i"què" de l'article periodístic següent: 

*Indica quin tipus de “que” apareix en cada espai buit i escriu-lo de la manera adient:

    1. Ningú no li havia dit …………… havia passat.

    2. Ningú no li ha dit …………… ho has fet tu.

    3. ……………      …………… has fet?

    4. …………… interessant la pel·lícula!

    5. Així …………… li ho van fer saber, ho va celebrar.

    6. …………… encara no ha acabat la classe?

    7. La camisa …………… has comprat no m’agrada.

    8. El …………… no m’agrada és la teva actitud.

    9. Aquesta és la clau amb …………… obrirem la porta.

    10. La Maria no sabia de …………… et parlava.

    11. …………… ja li ho has dit ?

    12. …………… has fet aquest matí ?

    13. Explica’m …………… van dir.

    14. Com …………… no ho sé segur, no puc dir res.

    15. Pregunta-li …………… ha dit.

    16. Sempre diu …………… té molta son.

    17. La motxilla …………… li han regalat és massa gran.

    18. …………… ho hagi dit no m’agrada gens.

    19. Ho sospito, encara …………… no m’ha dit res.

    20. No m’ha agradat gens el …………… he sentit.

    21. …………… has fet ……………?

*Indica la funció sintàctica de cada "què" (tònic) de les frases següents:

    1. Aquest és el llibre de què parlo.

    2. No sap què hem fet.
    3. Què m'has dit?

    4. Aquest és el ganivet amb què tallarem el pernil.

    5. No sabem l'assumpte a què es referia.

    6. Ens diràs què ha passat?

    7. Aquesta és la finestra per què ha fugit el lladre.

    8. Què ha succeït?

    9. Què t'ha explicat la Maria?

    10. Què han tingut, nen o nena?

    11. Què ens has portat?

    12. Explica'm de què va la pel.lícula!

    13. De què et recordes tu?

    14. No sabia ben bé què recordava de l'accident. 

Barrar el pas a les drogues

MÒNICA L. FERRADO | Ara,  06/07/2013

Aquest estiu, per les festes de molts pobles, més d'una família es llevarà al matí amb algun adolescent amb el cap dins la pica del lavabo, marejat i amb ganes de vomitar. Els pares es preguntaran què ha pres la seva criatura, si allò és un fet esporàdic o si s'acaba d'obrir la porta a un veritable perill. També dubtaran si cal mirar cap a una altra banda, esbroncar-lo o seure i parlar-ne.

El diàleg sempre és la millor opció. Però, com s'ha d'enfocar? D'entrada, el moment per començar a parlar sobre drogues ha de ser molt abans que arribi aquesta escena. "A partir dels 12 anys se'ls hauria d'explicar amb franquesa què són les drogues, perquè se les acabaran trobant. Se'ls ha de dir que en algun moment algú els n'oferirà i no serà un desconegut, sinó una persona de l'entorn, segurament un amic, que les hi oferirà per compartir la curiositat i les ganes d'experimentar i que, com un cant de sirena, els prometrà experiències agradables", planteja Pep Matalí, coordinador de conductes addictives de l'adolescent del servei de psiquiatria i psicologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu.

Fins aquí, la introducció a la conversa. A continuació, la part més delicada: exposar-ne els riscos i les conseqüències. "És la més difícil de plantejar perquè un adolescent, de manera natural, se sent invulnerable i pensa que les coses dolentes només els passen als altres", explica Marta Torrens, psiquiatra i directora d'addiccions de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica i Addiccions (IAPS) de l'Hospital del Mar. Explicar-los que poden acabar enganxant-s'hi i convertint-se en addictes, que se'n ressentirà la seva salut, no els convenç. Parlar de les conseqüències a llarg termini no té sentit quan se senten joves per sempre.

Però hi ha una manera de tocar-los la fibra sensible: parlar dels problemes que es poden trobar immediatament. "Cal posar l'èmfasi en els efectes que es patiran tot just consumir la substància: «Pot ser que et maregis, que vomitis, pots fer coses que et facin quedar en ridícul, pots perdre la parella, els amics poden riure's de tu, pots tenir un accident, si et gastes els diners en això no en tindràs per viatjar...»", proposa Matalí.

Els guais no en prenen

A banda de fer tot el possible per evitar que en consumeixin, els experts també recomanen posar al seu abast informació perquè, si finalment en prenen, reconeguin els perills i evitin altres riscos associats. Torrens aconsella que se'ls expliqui que, si mai passa alguna cosa, de seguida s'han d'adreçar a les urgències d'un hospital. També que estiguin alerta si tenen relacions sexuals, ja que sovint el consum de drogues pot anar de bracet del sexe sense protecció.

Una de les coses més complicades és preparar-los per a la pressió que pot exercir el grup d'amics, valora Torrens. Es tracta de combatre el típic prejudici entre els adolescents, segons el qual els guais són els que corren més riscos, i els més prudents, els més avorrits. Per Matalí el missatge a transmetre és clar: "Tu hauràs de prendre les teves decisions a la vida, per tu mateix, i aquesta serà una d'elles. Hi ha un moment en què els altres volen fer coses que tu no vols fer; et voldran convèncer, i aleshores has de ser fort". Es tracta, doncs, de donar-li seguretat perquè sigui responsable.

Jugar a ser col·legues per arribar a ells i prendre junts, pares i fills, algun porret o algun cubata tampoc no és bona idea, coincideixen els especialistes. "Si no vols que el teu fill consumeixi, tu tampoc n'has de prendre", diu Matalí. Sovint, l'alcohol i el tabac són presents en l'entorn familiar sense que es tingui consciència plena que també són drogues. De fet, el consum de drogues entre adolescents que més preocupa és el que entre els professionals es coneix com a binge drinking, i entre els joves com a botellón. La meitat dels joves prenen alcohol el cap de setmana, segons l'enquesta nacional de drogues. I d'aquests, un 4% diuen que s'emborratxen tres caps de setmana al mes. Malgrat que en aquestes edats no es pot parlar estrictament d'alcoholisme, el cert és que alguns dels joves que entren en aquesta dinàmica tenen punts comuns amb l'addicte adult.

Quan s'ha de sospitar

El consum no sempre va a més. "Cal tenir en compte que els joves problemàtics, per sort, són minoria", especifica Matalí. Pot haver estat una evidència més del ritual de pas a la vida adulta i quedar-se en no res. Es recomana no magnificar les coses. Però cal estar atents i observar si la criatura està com sempre o si hi ha canvis. "La relació entre fracàs escolar i consum de drogues és directa", explica Matalí. "Els costa més llevar-se, estan més irritables, poden canviar d'amics, menjar menys, dormir més, se'ls enganxa dient mentides i es detecta un descontrol en els seus diners", observa Marta Torrens. Arribats a aquest punt, Matalí aconsella no perdre els nervis ni dramatitzar perquè això conduirà sistemàticament a l'engany. Mai s'ha de fer de policia, ni desentendre's d'ells amb retrets. "Si tens una actitud dialogant, sempre vindrà a tu", explica Matalí.

Com més tard, millor

Actualment, l'edat d'inici del consum de tabac, alcohol i cànnabis se situa entre els 13 anys i els 14, segons l'enquesta estatal sobre ús de drogues entre estudiants d'ensenyament secundari (Estudes), amb dades del 2010. Tres quartes parts dels menors de 18 anys han pres begudes alcohòliques algun cop, gairebé un 40% han provat el tabac i un 33% el cànnabis. Segons les dades, el consum de la resta de substàncies, com la cocaïna, l'èxtasi o les amfetamines, és molt més minoritari entre els joves.

No es pot oblidar que tots els menors són consumidors de risc, perquè són individus amb un procés de desenvolupament neuronal encara no conclòs. I els experts també recomanen estar a l'aguait de la farmaciola de casa. "Ha augmentat el consum de medicaments utilitzats com a drogues i això té molt a veure amb la manera com s'educa els nens en relació al consum de fàrmacs", conclou Marta Torrens.

* En les frases següents, subratlla l'oració subordinada substantiva i indica'n la tipologia: 

1.      Acostumeu-lo que vingui cada dia.

2.    No em va dir com ho havia fet.

3.    Estic content que hagis vingut.

4.    No està bé que facis això.

5.    Veig que no vénen.

6.    És segur que ell vindrà aviat.

7.    Us recordeu que ens ho vau prometre?

8.    No sé si vindran.

9.    Que els ho hagis dit no m’importa.

10.Crec que està malalt.

11.  No volien que hi anessis.

12.És difícil arribar a un acord.

13.No s’ha recordat de comprar res.

14.Tenim l’esperança de fer-ho aviat.

15.Els governs s’obliden dels qui passen fam.

16.Està feliç de reunir tanta gent aquesta tarda.

17.No s’ha assabentat que ho has portat tu.

18.      No entenia que no ens veuríem a la festa.

19. No tenien cap idea del que explicaves.

20.     No entenc el que ha passat.

21. Em va explicar què havia fet.

22.     Dóna-ho a qui ho vulgui.

23.     T’explicaré el que farem avui.

24.     El que no m’agrada és com puntua aquesta professora.

8. PERQUÈ / PER QUÈ



SOLUCIONS A L'EXERCICI DE PERQUÈ - PER QUÈ

1. Si sabessis per què t'ho ha dit, no ho creuries. (preposició+pron. interrogatiu)

2. Per què sempre penses que es burlen de tu? (preposició+pron. interrogatiu)

3. M'ho crec perquè m'ho dius tu. (conj. causal)

4. Vindran perquè volen veure'ns. (conj. causal)

5. Si sabessis el perquè, ho entendries. (substantiu)

6. Diu que ho fa així perquè vol. (conj. causal)

7. Sempre ens preguntava per què anàvem tan mudats. (preposició+pron. interrogatiu)  

8. Pregunta-li per què ho ha fet així. (preposició+pron. interrogatiu)

9. Vindrem perquè ens ensenyis el teu pis. (conj. final)

10. Aquest és el camí per què anàvem a les piscines. (prep.+pronom relatiu)

11. Vindràs perquè et fa il·lusió o perquè vols que t'acabi jo el treball? (conj. causal ), (conj. causal)

12. Aquesta és la qüestió per què ens discutíem. (prep+pronom relatiu)

13. Si t'expliqués per què ho ha fet, entendries el seu perquè. (prep. pron. interrogatiu), (subtantiu)

14. Per què tanques la finestra? (prep.+ pron. interrogatiu)

15. Tanques la finestra perquè tens fred o perquè no et vegin els veïns. (conj. causal), (conj. final)

16. És veritat que ho fas perquè tothom et miri? (conj final)

17. No entenem el motiu per què se n'ha anat. (prep+pronom relatiu)

18. Mai no m'havies dit per què tenies aquest caràcter tan estrany. (prep+pron. interrogatiu)

19. Ho he fet perquè estiguis content. (conj. final)

20. Sempre hauria volgut saber per què discutien. (prep.+pron. interrogatiu)

21. Saps, tu, les causes per què està tan disgustada l’Anna? (prep+pronom relatiu)

22. Per més que ens expliqui per què ho ha fet així, no ho entendrem. (prep.+pron. interrogatiu)

 

9. ORACIONS SUBORDINADES A ANALITZAR

10. LES PERÍFRASIS VERBALS

9bis. Aquí tenim alguns exercicis pràctics, que podem aprofitar d'un bloc d'un altre institut. El nostre agraïment a Gemma Coca, la seva autora!!

http://blocs.xtec.cat/llenguainstitutvalles/2012/02/20/un-munt-dexercicis-de-sintaxi/

11. Fragment de "La vella", de Drames rurals per treballar: 

• Indica quins elements, del fragment que tens tot seguit, podem considerar literaris.
• Assenyala expressions lingüístiques del text que no siguin normatives. Corregeix-les.
• Indica la funció sintàctica dels mots subratllats en vermell.
• Indica quin element pronominalitzen els pronoms subratllats en blau. 

                                     * * * * * * * * * * * * * *

11. Text per treballar en els repassos:

L'EXCURSIÓ

No oblidaré mai el dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i al caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en vam parlar durant el dinar i vam revisar el dia i l'hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, ni fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa. El pare m'explicava anècdotes de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més importants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo coneixia –atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita–  es va tornar més eixut, amb quilòmetres de planes semidesertes i un horitzó de gepes irregulars. Al final d'un llarg revolt, vam començar a pujar. En arribar a dalt, el pare va aturar el cotxe en una gran esplanada i em va demanar que baixés. «Continuarem a peu», va dir. El vaig seguir. A terra hi havia marcat una mena de camí pel qual no vam trobar ningú. De tant en tant, un rètol escrit a mà indicava la proximitat de l'objectiu. Hi havia una petita barana, una font que no rajava i un banc. Hi vam seure. El Conflicte començava un metre més enllà, amb un penya-segat que donava sobre un espai visualment vulgar però que produïa una sensació inabastable d'angoixa, devastació i ressentiment. Ens hi vam estar molta estona, en silenci, i, al final, el pare em va donar un parell de cops afectuosos a l'espatlla i em va dir: «Som-hi. Ara ja ho has vist.» De tornada, va posar la ràdio i vam sentir els 40 principals. A la benzinera on vam aturar-nos em vaig fixar en una noia que mastegava xiclet. Quan vam arribar a casa jo notava que alguna cosa havia canviat, però no li donava importància. En part, em sentia una mica decebut. El pare semblava molt més distant, la mare, més gran, i l'alçada dels prestatges, més accessible. No vaig voler veure la televisió al menjador. En comptes de fer-los un petó abans d'anar a dormir, els vaig dir «Bona nit» amb la boca petita, com si me n'avergonyís. Abans de tancar els ulls vaig sentir que el cervell m'anava a mil per hora i que no aconseguia ordenar els pensaments. A partir d'aleshores no vaig tornar a sentir cantar el pare mai més i vaig començar a tenir mals records.

Sergi Pàmies. Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns crema BCN, 2006, pàg. 135-137

1. De què creus que parla el text que has llegit? De quin tipus de text es tracta? Justifica les respostes.
2. Analitza morfològicament les paraules subratllades en vermell.
3. Analitza sintàcticament les paraules subratllades en blau.
4. Digues a quin element pronominalitzen les formes subratllades en verd.
5. Digues el significat de les paraules en negreta.

 12. Segon text per treballar en els repassos:

Àngels Gonyalons: “El teatre és el més semblant a la vida, cada dia has de superar un escull”

Vocació Fa pocs mesos que té 50 anys i en fa 33 que es dedica a l’ofici. Àngels Gonyalons sap que, sobretot, és actriu, i també canta i balla. Viu a Menorca, un fet que considera “un privilegi” que, a més, ha contribuït a refermar la vocació de la seva vida

CRISTINA ROS | Ara, 26/03/2014 

Trobem Àngels Gonyalons a Menorca, a punt de marxar cap a Barcelona perquè demà, Dia Mundial del Teatre, serà una de les 41 actrius que, per haver rebut el premi Margarida Xirgu, tindrà una placa davant el Teatre Romea. Ella el va obtenir l’any 1990, i no era el primer reconeixement que recollia. Àngels Gonyalons (Barcelona 1963) ja compta amb 33 anys d’ofici. Assegura que està en una etapa estupenda, sobretot des que, fa uns anys i després del que defineix com “una catarsi”, va decidir viure a Menorca. Les Illes són a la seva sang: de Menorca era l’avi per part de pare, i mallorquí, el matern.

Amb tres dècades de carrera, una escola de teatre musical a Barcelona i a Madrid, i projectes gairebé sempre a la cartera, va prendre la determinació de residir tot l’any a Menorca. És una manera de recuperar la seva infantesa a l’illa o una manera d’afrontar la maduresa? 

He treballat molt i molt intensament a la meva vida. Vivia a Madrid, que encara és més estressant que Barcelona. Però hi va haver un moment, que amb més de trenta anys de carrera, una necessita mirar-s’ho una mica de lluny, posar-hi una certa distància. I Menorca, on jo havia passat molts estius amb els meus avis, és un lloc privilegiat per viure-hi, té tots els avantatges, tot i que obligui a certes renúncies. És cert que em deixo força diners en els avions i que aquí patim una doble insularitat a la qual s’hauria de trobar una solució pública. No es pot permetre que algú es quedi a terra sense rebre la quimioteràpia quan li toca, com li ha passat a algun amic meu. En tot cas, personalment em compensa. Menorca ha contribuït a reconciliar-me amb la meva feina. D’altra banda, com a mare, he de dir que ser nen a Menorca és fantàstic! 

Per què parla de reconciliació? S’havia enemistat amb la feina? 

No és això. Em sento molt agraïda de tot el que he pogut fer. Ara bé, sí que vaig haver de passar per una mena de catarsi perquè, en un moment donat, em pesava més la pressió, els deures i la responsabilitat per la meva feina, i em demanava si això m’havia fet perdre una mica la frescor. La distància que hi vaig posar amb el trasllat a Menorca em va fer relativitzar-ho i acceptar que, com tanta gent, una no és ni una meravella, ni un fiasco, sinó una persona més al món, i que, com a actriu, intenta fer-ho tan bé com pot i com sap. 

¿És la vocació el que, sobretot a la joventut, fa creure que un s’ha de menjar el món? 

El món de la interpretació és absolutament vocacional. I, sobretot quan ets jove, t’absorbeix la vida, i penses que ho ets tot o no ets res. Arribat als 50, com és el meu cas, ja ho comences a desmitificar o a relativitzar. Així i tot, després de tres dècades d’ofici, encara sento una gran passió pel teatre. De fet, el teatre és el més semblant a la vida, cada dia has de superar un escull. 

Què hi posa: més cap o més cor en les seves interpretacions? 

Per mi, en tota interpretació hi ha una part intuïtiva, aquella bèstia que se suposa que és el talent, però també hi ha una part tècnica, que has après al llarg de la teva experiència com a actriu, i llegint i veient molt teatre. Per això, diria que en la interpretació hi ha d’haver un equilibri entre la intuïció i el mètode.

¿Com veu el moment actual del teatre? 

Complicat. No només l’ha afectat la crisi, sinó també les mesures que s’han pres, com el 21% d’IVA i la retallada d’ajuts. I això que si ara toca treballar molt més i guanyar menys, ho fem, però el mal és que no hi ha gaires oportunitats. No es pot rebentar la cultura d’aquesta manera. Com a societat, necessitem valors, i els valors els dóna la cultura. En tot cas, jo estic admirada del que fan actualment els actors més joves, en uns moments durs especialment per a ells. I estic admirada del que fan a sales molt petites com la FlyHard, la Beckett o la Nau Ivanow, a Barcelona. Totes aquestes sales són forns d’on surten i sortiran grans artistes. A més d’admirada, n’estic esperançada, perquè crec que la gent que ara té vint anys tornaran a veure la llum i segurament agrairan haver passat aquestes vicissituds. I a la vegada nosaltres els agrairem que ara mateix són els que fan bullir l’olla. 

Fins a quin punt se sent lligada al teatre musical?

Mai no m’he sentit encasellada. M’agrada repetir el que va dir Glenn Close: “Perdoni, jo sóc una actriu, que a més canto i ballo”. Són valors afegits, però la formació primera és en teatre. 

Què està fent ara? 

A més de seguir amb el Toni Xuclà en el Brasil.cat, estem preparant amb la Nina, per a la temporada que ve, un musical especial i essencial, res a veure amb un musical convencional. Estic segura que entre la Nina, que és una gran músic, i jo, que estic més lligada al teatre, pot sortir un còctel interessant. 

Ja que ho ha dit, com porta els 50?

Em sento molt bé! I això que hi ha una part de vertigen perquè ja pots començar a intuir el que serà la senectut. En tot cas, com que la batalla amb l’edat la tenim perduda, no em preocupo de lluitar-hi. Estic tranquil·la i en plena forma.

'L’Ada i tu': carta a Carme Forcadell

ALBERT OM | Ara,  22/03/2014

  Benvolguda Carme, estan fent amb tu i l’ANC el mateix que fa un any van intentar amb Ada Colau i la PAH. Dir-vos colpistes, en el teu cas, i nazis, en el seu; disparar contra tots els moviments populars que s’escapen del control de l’ establishment i els fan tremolar les cadires.

Es presenten com a abanderats de la democràcia i proclamen que vosaltres no teniu legitimitat per intervenir en el debat públic perquè no us ha votat ningú. I als empresaris que conspiren, i fan sopars, i es reuneixen a casa amb presidents de govern, qui els ha votat a ells? Als periodistes, ens ha votat algú? És com si les elits tinguessin dret a formar lobis, però no les classes populars. El missatge que ens transmeten és que la gent amb diners sí que pot influir sobre els governants per defensar els seus interessos particulars, però el poble no té dret a organitzar-se per defensar un projecte col·lectiu que reclami un habitatge digne o un estat que no atempti contra la nostra dignitat.

Veiem com la cosa més normal del món que un grup de selectes empresaris convidin el president del govern a sopar a casa seva i tots plegats es facin una foto al jardí. ¿Però t’imagines què passaria si Artur Mas sopés, posem per cas, a casa de Mònica Terribas, i es deixés retratar al costat de les assistents al sopar, posem Carme Forcadell, Ada Colau, Teresa Forcades, Muriel Casals, sor Lucía Caram, Pilar Rahola, Empar Moliner, Montserrat Carulla i Maruja Torres? Parlaríem d’un segrest, i d’un president titella i ostatge dels moviments socials.

Primer t’ignoren, fan com si no existissis. I quan veuen que sí que existeixes, llavors volen eliminar-te. Juguen a confondre, a crispar, a enterbolir l’ambient. Creen el clima ideal per il·legalitzar-te i encara que al final et perdonin la vida i no ho facin, ja t’han expulsat del terreny de joc. I tot amb l’argument que sou uns extremistes i que el que proposeu està fora de la llei. Com si la llei fos un bé suprem que hagués caigut del cel i no un conjunt de normes que podem decidir i canviar nosaltres mateixos enraonant.

Qualsevol iniciativa que els polítics no poden controlar és vista com una nosa. S’adonen que els avanceu per la dreta i per l’esquerra, per dalt i per baix, i es posen nerviosos. Fins i tot, Carme, els partits que ara més us necessiten, un dia -quan ja no els convingueu- us abandonaran.

P.D.

Els socis de l’ANC són els mateixos que formen part de l’associació de veïns, de l’AMPA de l’escola o de la comissió de festes. Un diumenge preparen la Fira de la Ratafia i l’altre la cadena humana. Si tot plegat no fos tan seriós faria riure que a la bona gent que fan coses pels altres els diguessin colpistes.

Manifest poètic sobre el teatre i la realitat

SANTI FONDEVILA | Ara, 26/03/2014 00:00

Celaya. “La poesia és una arma carregada de futur”, escrivia Gabriel Celaya en els Cantos Íberos. Era un ingenu? Només era el desig de qui va prendre partit fins a tacar-se? O simplement la pólvora poètica es va tornar pols de paraules en les dècades de la satisfacció democràtica i la il·lusió de llibertat? Què diria l’enginyer bolcat en la rima dels moments que viu ara la nostra història? Seguiria dient el mateix perquè hem fet moltes voltes per no avançar gaire gens. 

Brett Bailey. “Maleeixo la poesia concebuda com un luxe cultural pels neutrals que, rentant-se’n les mans, se’n desentenen i s’evadeixen”. Ben alt. Ben fort. Nosaltres també. Nosaltres i el director i dramaturg sud-africà Brett Bailey, que firma el manifest internacional del Dia Mundial del Teatre, del qual fins ara no sabíem res. Això és el que passa amb un art que és com un foc d’artifici que es crema cada cop que l’encenem. Un foc efímer en un temple laic dels amants de les emocions. I ell, que viu la realitat d’un país que va vèncer el dimoni de l’apartheid, però no els diables de l’explotació, els cans Cèrber* de l’anul·lació de l’individu, ens diu: “En aquest món de poders desiguals, al qual diferents ordres hegemònics intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a la resta, hom pot realment defensar la idea que les arts haurien d’anar separades de les agendes socials?” I ens pregunta: “Nosaltres, els artistes d’àgores i escenaris, ens conformem amb les demandes asèptiques del mercat o utilitzem el poder que tenim per obrir un espai als cors i les ments de la societat, per reunir gent al nostre voltant, per inspirar, meravellar i informar, i per crear un món d’esperança i de col·laboració sincera?” 

Celaya ‘forever’. Fe? Confiança? Compromís. Necessari com la poesia. Cal dir-ho. Cal repetir-ho tantes vegades per minut com les respiracions dels que s’ofeguen mentre els van dient que el futur serà brillant. “ Porque vivimos a golpes, porque ni siquiera nos dejan decir que somos quien somos ”. A la fi, com diu Celaya: estem tocant fons. Com diu Paco Ibáñez, seguim tocant fons. Ingenuïtat? No. “Quizás, cuando me muera, dirán: era un poeta. Y el mundo, siempre bello, brillará sin conciencia ”.

* Gos gegantí de tres cap i cua de serp, guardià de les portes de l'Hades (l'infern) per evitar la sortida dels morts i l'entrada dels vius.

1. Què diu aquest text?
2. Com ho diu? 
3. Per què cita Brett Bailey

UN REPÀS A L'ESO

1.       Els verbs TREURE, NÉIXER, JEURE i FER presenten A a les arrels àtones i E a les tòniques. Exemples: treure, treta, traient, trauràs...

*Omple amb "a" o "e" els espais buits: n...ixeré, tr...uríem, n...ixent, f...rem, f...ia, n...scut, tr...ient, n...ixo, n...ixerá, aj...gut...

2.  Els verbs PODER i VOLER presenten U a la primera persona del singular del present d'indicatiu, a tot el present de subjuntiu i a tot l'imperatiu: vull, vulgui, puguem... però pogués, podria, podrà...

* Omple amb "o" o "u" els espais buits: p...dia, p...drem, p...guem, p...guin, p...gut, v...ldré, v...lem, v...lguem...

3.    En els verbs COLLIR, COSIR, TOSSIR, SORTIR i ESCOPIR, escriurem “o” a les arrels àtones i “u” a les tòniques: cullo, collia, sortiré, surten...

* Omple amb "o" o "u" els espais buits: c...llirà, esc...pia, c...so, s...rten, t...ssia, t...ssis, s...rtirem, c...sia.

4. LA DIÈRESI

Té dues funcions:

1.      Indicar que una "u", darrere "g" o "q" i davant "e" o "i" s'ha de pronunciar: llengües, pingüí...

2.    Indicar que dues vocals no formen diftong, i no podem fer-ho amb un accent, perquè les normes d'accentuació no ho permeten: posseïen, suïssa, veïnat... Però: Lluís, veí, oíem... 

      

Aquesta norma té algunes excepcions: 

• En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll): reunió, reincidir, contraindicació, coincidència... però segueixen sense formar síl·laba.
• En les terminacions llatines en -us i -um: Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum...
• En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos): egoisme, altruista, arcaisme...
• En les terminacions de infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació, amb lexema acabat en vocal: agraint, conduir, lluiran, beneiríem, però agraïm, agraïa...

5. Els verbs de la 3a conjugació amb el lexema acabat en vocal (fruir, beneir, agrair...), no duen dièresi a  l’infinitiu, al gerundi, al futur ni al condicional: agraït, beneïm, agrairia, conduiré...

 * Col.loca accent o dièresi on convingui: conduire, agairiem, beneida, agrair, agraia, agraiem, agraint, agraire, agrairas, agraieu, conduim, conduirem, conduiriem, conduiries, etc.

6. Els verbs acabats en –NDRE, -LDRE, -URE, -LER, CONÈIXER, PARÈIXER i compostos, ESTAR, DIR, DUR, PODER, TENIR i VENIR velaritzen la 1a persona del singular del present d’indicatiu: vendre - venc; caure - caic; valdre - valc; etc. Aquests verbs també velaritzen el passat simple, el present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu.

* Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu, del passat simple i del present de subjuntiu:

infinitiu	1a p.s. present ind.	1a p.s. passat simple	1a p.s. present subj.
aprendre
viure
dir
conèixer

7. En general, darrere de vocal tònica escriurem l’oclusiva “t”. Cal recordar que FRED, SUD i FLUID s’escriuen amb D, i que els mots femenins acabats amb els sufixos –ETUD i –ITUD, també: solitud, quietud...

8. La forma LA, tant si és l’article determinat com si és el pronom feble, no   s’apostrofen davant un so de “i” o “u” àtones (encara que vagin precedits de “h”): la història, la infermera...

* Escriu la forma convenient de l’article o el pronoms feble davant de cada paraula: ...... infermera, ...... ungla, ...... interès, ...... índia, ...... hospital, ...... utilitzaven, ..... informació, ...... usarem, ...... incògnita, ....... humitat, ...... Índia, ...... inclou, ...... única

9. En Català no existeixen les formes d’infinitiu en –guer ni de gerundi en -guent: poder, sabent, tenint, podent...

10.  Una vegada més! El CD no duu en català la preposició A al davant. Només hi apareix davant dels pronoms forts (a tu), davant el relatiu QUI i de manera opcional davant els mots TOTS, ALGÚ, NINGÚ, TOTHOM,  Ex.: Em vaig trobar la Maria al carrer; El noi no estimava la seva mare; etc. 

11. Les preposicions A, DE, EN i AMB, soles o al final d’una locució, desapareixen davant la conjunció QUE; cal recordar que EN i AMB canvien per A o DE davant d’un infinitiu: Des que et conec; Parlaven que vindrien; Pensa a venir d’hora; etc. 

12.  Hi ha unes paraules que tenen en català, tot i ser molt similars a les formes castelllanes, un gènere diferent. Cal tenir-les present i no intercanviar els gèneres. Aquí us en deixo algunes:  

* Tradueix al català les frases següents:

a.  Tiene muy malas costumbres.
b. Me han hecho unos análisis clínicos.
c. Siempre me han gustado las legumbres cocidas.
d. El análisis sintáctico nos permite escribir mucho mejor.
e. Vivir en la ciudad tiene muy buenas ventajas.
f. Hoy nos han cortado la corriente eléctrica.
g. Nuestro vecino padece el SIDA.
h. No me gusta el chocolate negro, lo prefiero con leche.
i. Me gustan las cuentas claras.



Tenen dos gèneres, amb dos significats diferents:

El son  ‘acte de dormir’	La son   ‘ganes de dormir’
El pols  ‘batec del cor’	La pols    ‘partícules d’alguna cosa’
El fi   ‘l’objectiu, la finalitat’	La fi   ‘l’acabament’
Un editorial    ‘article periodístic’	Una editorial   ‘empresa que edita llibres’
El clau    ‘per clavar’	La clau    ‘per obrir’
El terra    ‘paviment’	La terra     ‘el món, la sorra...’
El llum    ‘aparell que il·lumina’	La llum    ‘la claror’
Un ordre    ‘ordenació’	Una ordre    ‘instrucció, manament’
El canal    ‘de Suez, per exemple’	La canal    ‘canonada, conducte’

FIGURES RETÒRIQUES O LITERÀRIES

(Llistat incomplet. Només conté les més bàsiques)

AL·LITERACIÓ: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades, amb un esqueix de xarpelleres fluixes; o S'aixecaven ocells espantats i arran de terra sentien relliscosos rumors, de Baltasar Porcel.


ANÀFORA: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos, estrofes o textos per reforçar el sentit o establir un joc lingüístic. Enrere, molt enrere, / hi ha una closa entre parets.../ Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes...


ANTÍTESI: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. Tindreu els ulls vessant i les mans buides!


ASÍNDETON: Supressió de conjuncions, especialment les conjuncions copulatives. Veieren el mot anorreat, / desfet,/ tancat,/ blasmat, / privat de l’aire l’envolta.


COMPARACIÓ: Establiment d’una relació d’analogia o semblança entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. Alt com un pi.


EPÍTET: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom. Les més humils engrunes no foren un regal? 


HIPÈRBATON: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots en la frase per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada, o, senzillament, per elaborar el discurs. Ens sorprèn aquesta essència tova /quan apareix un nou penediment / i treu el pap que la feblesa cova.


HIPÈRBOLE: Figura que es fonamenta en una exageració evident: Tronen els canons i, / en la distància, / esquitxen tot l’espai / amb les desferres / d’un poble commogut i esporuguit.


INTERROGACIÓ RETÒRICA: Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú. Alcem els ulls amunt / com qui clama a tots els astres / i la volta esdevé un immens interrogant./ Hi som a temps encara?


METÀFORA: Figura que consisteix a substituir l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia. Un trau sinuós (la lluna),/ obert al mig d’aquest tapís obscur (el cel nocturn).


ONOMATOPEIA: Imitació lingüística de sons reals. Tots els migdies, zumzeig de mosques, de Segarra


OXÍMORON: Contradicció excloent entre el significat de dues paraules que, en el text, estan en contacte: plors alegres, foscor clara...


PARADOXA: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant. Hipnotitzat, / tan prop de tots i tan lluny de tothom/ que fa basarda!


PERSONIFICACIÓ o PROSOPEIA: Atribució de trets humans a objectes o éssers inanimats. Els seus ulls parlaven...


POLISÍNDETON: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió. I en tenen per a tot / i no n’abasten gens / i encara en deuen / a qui més estimen.


SINESTÈSIA: Associació de dos termes, conceptes o idees que provenen de camps sensorials (dels sentits) diferents: una olor agra



L’Institut Manuel de Pedrolo, de Tàrrega, té un material penjat a la xarxa molt correcte. Penso que en podeu fer un bon ús. Aquí us deixo l’adreça:

http://blocs.xtec.cat/pedrolocatala4/files/2010/10/recursos-estilistics.pdf

CONJUGACIÓ REGULAR. VERB "CANTAR"

COMENTARIS A L’EXAMEN (desembre 2013)

1. Què és l’estàndard?
2. Com es fa una cita? Com citem una frase o una paraula d’un text?
3. Com s’escriu un títol?
4. Què és el claudàtor i quin valor té?
5. Si es demana anàlisi sintàctica, per què feu morfològica? Quina diferència hi ha?
6. Havíeu observat que la pregunta 2 es respon fent la lectura del text?
7. «En Damià es “desmalli”» diu algú. Com ho veieu?

 LECTURA DELS ENUNCIATS

1. Si us demano “Què t’ho ha permès afirmar?”, heu de respondre-ho.
2. Si dic que hi ha quatre errors, per què en marqueu vuit?

 CONSELLS

1. Si us esforceu a fer una síntesi en les respostes, podreu vigilar més l’expressió.
2. Heu d’aplicar els coneixement (normes d’ESO) als textos que feu.

 FRASES DE L’ALUMNAT

1. En Damià li fot un tret
2. En .... és un tant gallina
3. En Damià li tenia ganes a en Teodor
4. És el conductor de la furgoneta que no para d’emprenyar.
5. Ho fa per tocar els nassos al narrador.
6. Passa d’un extrem a l’altre en un tres i no res.
7. El Damià té molt mala bava.
8. En Damià salta a la primera de canvi
9. A en Damià no li agraden els sorollets, i s’emprenya.

 


MÉS TEXTOS PER CORREGIR I COMENTAR

1. Només fa quinze minuts que ha començat la classe i sembla que hagi passat tres quarts d'hora. 

2. No se que puc fer, a lo millor no se'n recorda de que era per avui (la feina a fer).

3. Aquests períodes són moments eterns on tot se'm fa gran i cap esdeveniment que succeeix al llarg del dia té la suficient capacitat per trobar-me amb la felicitat i el benestar intern.

4. Ja està el Pere amb els seus comentaris, jo en el lloc de ser la professora, li hauria tret de classe...

5. (després d'haver-se adormit) He arribat a classe de geografía per fí, però el Joan no em deixa entrar i m'envia a la biblioteca. 

6. No se ni de que parla ara aquesta i la Maria prenent apunts, després ja li demanaré. 

7. Caram la Maria! Està davant meu i amb el mòbil. Pensa que no la veig, però com continuï així, no tindré altre remei que treure-se'l. 


COM FER UNA BONA MALETA

Aquest vídeo de youtube ens en pot ensenyar:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=MaTlO9JKkjg


Aquí us introdueixo unes definicions i heu de buscar la paraula que s'hi ajusta:

1. En una investigació, element conegut a partir del qual han de deduir-se els elements desconeguts.
2. Acció de tractar malament
3. Fer que (les persones o les col·lectivitats) s’adonin dels problemes socials o d’altra mena que els afecten, de les mancances que pateixen o de les situacions de risc en què es troben, i de les possibilitats d’enfrontar-s’hi.
4. Acció d'agredir.
5. Traducció de "errónea".
6. Eliminar radicalment, per exemple, una malaltia.
7. En plural, indicació del temps en què un fet s’ha realitzat o ha de realitzar-se.
8. Reconèixer o declarar una cosa negativa o que ens desfavoreix, o reconèixer que és veritat una cosa que volíem tenir secreta.
9. Per cada cent, tant. 
10. Fer que cessi (el foc, la llum). / Anul·lar, fer cessar.
11. Categoria lèxica constituïda per mots que es caracteritzen morfològicament perquè admeten els morfemes de gènere, de nombre.

 

El recull de contes de Jesús Moncada ens parla dels tricornis: "Un enigma i set tricornis". Encara que aquest no és l'original tricorni (tres banyes), sí que és al que es refereix Moncada i que duia, i potser encara duu, la Guàrdia Civil.

1. Dada.
2. Maltractament.  
3. Conscienciar. 
4. Agressió.
5. Errònia. 
6. Eradicar.
7. Dates.
8. Confessar.  
9. Percentatge.
10. Extingir. 
11. Substantiu.