LLENGUATGE JURÍDIC I ADMINISTRATIU
Aquests dos llenguatges se solen considerar en
un mateix apartat encara que no sempre presenten idèntiques característiques.
El llenguatge jurídic és el que s’empra en l’àmbit del dret o de l’administració de la justícia. És una modalitat de llenguatge que la defineixen emissors i receptors que intervenen en l’acte comunicatiu. Com que està lligat al món del dret, dels juristes, és freqüent que hi intervinguin conceptes que en altres àmbits no són entesos. El seu lèxic és especialitzat.
El llenguatge jurídic és el que s’empra en l’àmbit del dret o de l’administració de la justícia. És una modalitat de llenguatge que la defineixen emissors i receptors que intervenen en l’acte comunicatiu. Com que està lligat al món del dret, dels juristes, és freqüent que hi intervinguin conceptes que en altres àmbits no són entesos. El seu lèxic és especialitzat.
En
canvi, els textos administratius pretenen
informar, sol·licitar, reclamar, certificar... a les diferents
administracions, institucions, empreses, individus, etc. situacions,
actuacions, avisos,
reunions... S’acosten més a l’estàndard,
per bé que presenten estructures formals i lingüístiques molt fixades,
per
exemple l’esquema de l’escrit, la impersonalitat i la fórmula de
tractament.
CARACTERÍSTIQUES QUE PRESENTEN:
- El canal de comunicació en què es donen és l’escrit.
- Sovint s’han caracteritzat per un gran hermetisme, sobretot el jurídic, hermetisme que s’ha anat superant en els darrers anys. Aquesta és una gran paradoxa: que el llenguatge d’aquests textos sigui críptic i que vagi adreçat a ciutadans que els haurien d’entendre.
- Els missatges busquen, sobretot, la precisió. Com que els textos jurídics solen anar adreçats a professionals de les lleis, no sempre són del tots clars, encara que cada dia es veu més la tendència a apropar-los al públic general. La cerca de la claredat i la precisió, sovint fan aquests textos més complexos i més inintel·ligibles.
- Tenen un grau alt de formalitat, formalitat que els allunya dels textos escrits en llenguatge estàndard, per exemple els dels mitjans de comunicació de masses, més eficaços de cara a la comprensió.
- Solen presentar lèxic específic, tant ens els textos de caràcter jurídic com administratius, lèxic que designa amb precisió conceptes de l’àmbit de què parla. Cal no oblidar que la seva base és l’estàndard, però amb elements, estructurals i lèxics, que el separen.
- Els paràgrafs solen ser llargs, i amb molts elements subordinats, tot perseguint la precisió i la claredat. Per això també apareixen molt sovint elements innecessaris, sinònims, repeticions...
- Cada vegada menys, però també amb aquesta intenció de precisió, hi podem veure errors de puntuació, ortogràfics, anacoluts, redundàncies o repeticions anafòriques, manca de verbs, etc.
- Els textos són objectius i les expressions d’impersonalitat són ben manifestes. Observem com es fa d’evident aquest tret en els escrits administratius com la instància o sol·licitud, el certificat, els pressupostos, etc. El qui emet l’escrit, sovint no apareix de manera clara en el document.
- Formes lingüístiques específiques, tant en el tractament, com en els termes utilitzats: En o Na, sotasignat o sotasignada, sol·licita, es complau a expressar-li, em plau convocar-los, la incompareixença comportarà, el Rector ha dictat la següent resolució, DEMANO:, Vista la sol·licitud presentada per...
- Ús abundant de les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi), per tal de mantenir la impersonalitat. Altres temps verbals utilitzats són el subjuntiu, el condicional, el futur. Ens els textos administratius, l’imperatiu.
- Aquests textos, sobretot en els jurídics, se sol jugar amb les diverses tipografies: cursiva, negretes, grandària de les lletres... També presenten apartats i subapartats, per tal de fer més fàcil la localització de la informació. Aquesta darrera característica permet mostrar de manera esquemàtica la informació i veure la dependència d’unes idees de les altres.
- Pel que fa al lèxic, i per tal de cercar la precisió, creen neologismes.
- Tendència a no fer ús d’un llenguatge sexista, i per això s’eviten les denominacions masculines per a designar els dos sexes. De vegades, podent-se evitar, es fa un abús injustificat de masculins i femenins que carrega molt el discurs.
- S’eviten també les paraules malsonants o políticament incorrectes i es tendeix a la utilització de l’eufemisme (invident x cec, política d’austeritat x reducció de sous i prestacions...)
- Ús abundant de sigles (TSJC, DOG, BOE, etc.)
- Els textos administratius presenten una estructura fixada que en cap cas es pot canviar: una sol·licitud, una acta, un certificat, etc. (vegeu-ne els exemples indicats al final del document).
- Els textos administratius poden ser molt diversos, en funció de la intencionalitat de l’escrit. Per tant, poden ser de caràcter expositiu, argumentatiu, instructiu...
Aquests textos que teniu aquí sota mostren
característiques i estructures molt diferents, tot i que els tres primers els
he extret del DOG (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) i el darrer del
BOE (Boletín Oficial del Estado), i no
els he fet cap retoc. Aquesta diversitat està en funció de qui serà el
lector d'aquests comunicats o d'aquestes instruccions.
DEPARTAMENT DE SALUT
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
EDICTE
18 de maig de 2012, pel qual es
dóna publicitat a la Resolució de 16 de gener de
2012, d’adjudicació
d’un
servei per a l’HUVH
(exp. CSE/AH01/1100317009/12/
PA).
El Director del centre de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron, un cop acomplerts els tràmits necessaris per a
l’adjudicació de contractes de serveis sistema de procediment obert, que preveu
l’article 138 de la Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del Sector
públic , fa pública la Resolució dictada amb data 16 de gener de 2012,
d’adjudicació definitiva del Servei de manteniment del sistema de correu electrònic
Zimbra de l’HUVH (exp CSE/AH01/1100317009/12/PA) a l’empresa Essi Projects SA
(CIF.A61274072), de 35.000,00 euros IVA exclòs i de 41.300,00 euros IVA inclòs.
L’Anunci del concurs va ser publicat al
DOGC núm. 5991 de 25.10.2011, amb un pressupost base de licitació de 41.595,00
euros IVA inclòs i d’un valor estimat del contracte de 35.250,00 euros IVA
exclòs.
Barcelona, 18 de maig de 2012
JOSé JERÓNIMO NAVAS PALACIOS
Director de centre de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron
PG-314081 (12.146.033)
* DOG 1-6-2012
DEPARTAMENT DE TERRITORI I
SOSTENIBILITAT
EDICTE de
21 de maig de 2012, pel qual es notiica una resolució
del municipi de Ginestar (exp. 2008/032346/B).
El director general d’Ordenació del
Territori i Urbanisme ha emès la resolució de 22 de març de 2012, les dades de
la qual figuren a l’annex d’aquest Edicte.
En conseqüència, d’acord amb el que
preveuen els articles 59.4 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú
(BOE núm. 285, de 27.11.1992), es comunica a les persones interessades, per tal
que puguin tenir coneixement del contingut íntegre de la resolució esmentada,
que poden comparèixer a les dependències de la Direcció General d’Ordenació del
Territori i Urbanisme (av. de Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona), a fi i
efecte de consultar l’expedient.
De conformitat amb el que disposa
l’article 202.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, consolidat per la Llei 3/2012, de 22 de
febrer, el termini de caducitat de l’expedient restarà interromput per tot el
temps que calgui per fer els edictes de notificació.
Barcelona, 21 de maig de 2012
MARC DARDER SOLé
Cap del Servei de Protecció de la
Legalitat Urbanística en funcions
ANNEx
Exp. 2008/032346/B, del municipi de
Ginestar.
Interessats: Roland Blue Barrett Luke i Rosa M. Cedo
Figueras, com a persones interessades en l’expedient.
Acte administratiu que es
notifica: Resolució
del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de 22 de març de
2012, per la qual es sol·licita a l’Ajuntament de Ginestar l’inici d’un
expedient de revisió d’ofici de la llicència municipal d’obres majors.
DOG
1-6-2012
DECRET
279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de
l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no
universitaris de Catalunya. (fragment)
Capítol 2
Dels deures de l'alumnat
Article 20
Deure de respecte als altres
L'alumnat té el deure de respectar l'exercici dels drets
i les llibertats dels membres de la comunitat escolar.
Article 21
Deure d'estudi
21.1 L'estudi és un deure bàsic de l'alumnat
que comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i
l'aprofitament dels coneixements que s'imparteixen, amb la finalitat d'assolir
una bona preparació humana i acadèmica.
21.2 Aquest deure bàsic es concreta, entre
altres, en les obligacions següents:
a) Assistir a classe, participar en les activitats
formatives previstes a la programació general del centre i respectar els
horaris establerts.
b) Realitzar les tasques encomanades pel professorat
en l'exercici de les seves funcions docents.
c) Respectar l'exercici del dret a l'estudi i la
participació dels seus companys i companyes en les activitats formatives.
Article 22
Deure de respectar les normes de convivència
El respecte a les normes de convivència dins el centre
docent, com a deure bàsic de l'alumnat implica les obligacions següents:
a) Respectar la llibertat de consciència i les
conviccions religioses, morals i ideològiques, com també la dignitat, la
integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.
b) No discriminar cap membre de la comunitat
educativa per raó de naixement, raça, sexe o per qualsevol altra circumstància
personal o social.
c) Respectar el caràcter propi del centre, quan
existeixi, d'acord amb la legislació vigent.
d) Respectar, utilitzar correctament i compartir els
béns mobles i les instal·lacions del centre i dels llocs on dugui a terme la
formació pràctica com a part integrant de l'activitat escolar.
e) Complir el reglament de règim interior del
centre.
f) Respectar i complir les decisions dels òrgans
unipersonals i col·legiats i del personal del centre, sens perjudici que pugui
impugnar-les quan consideri que lesionen els seus drets, d'acord amb el
procediment que estableixi el reglament de règim interior del centre i la
legislació vigent.
g) Participar i col·laborar activament amb la resta
de membres de la comunitat escolar, per tal d'afavorir el millor
desenvolupament de l'activitat educativa, de la tutoria i l'orientació i de la
convivència en el centre.
h) Propiciar un ambient convivencial positiu i
respectar el dret de la resta de l'alumnat al fet que no sigui pertorbada l'activitat
normal en les aules.
23186 LLEI 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. («BOE» 302, de 18-12-2003.)
JUAN CARLOS I REI
D’ESPANYA
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei. Sapigueu:
Que les Corts Generals han aprovat la Llei
següent i jo la sanciono.
EXPOSICIÓ
DE MOTIUS
I
La Llei general tributària és l’eix central de l’ordenament
tributari on es recullen els seus principis essencials i es regulen les
relacions entre l’Administració tributària i els contribuents.
Des de la seva aprovació, la Llei 230/1963, de 28 de
desembre, general tributària, ha estat objecte de diverses modificacions que
han intentat adaptar aquesta disposició legal als canvis experimentats en
l’evolució del sistema tributari.
La primera reforma important de la Llei general tributària es
va realitzar el 1985 malgrat la modificació substancial que va experimentar en
aquells anys el sistema fiscal. La reforma feta per la Llei 10/1985, de 26 d’abril,
de modificació parcial de la Llei general tributària, precisament va tenir per
objecte adequar el contingut de la Llei 230/1963, de 28 de desembre, general
tributària, als canvis experimentats al marge d’aquesta, i que aquesta
recuperés el seu caràcter Sistematitzador i integrador de les modificacions que
afectaven amb caràcter general el sistema tributari. Des d’aquell moment, la
Llei 230/1963, de 28 de desembre, general tributària, va ser objecte de
nombroses reformes per mitjà de lleis de pressupostos generals de l’Estat i
algunes lleis substantives, si bé, des de 1992, la doctrina del Tribunal
Constitucional va ser contrària a la reforma de la Llei general tributària per
mitjà de lleis de pressupostos generals de l’Estat.
El 1995, la necessitat d’incorporar la jurisprudència constitucional
a la Llei esmentada i la conveniència d’actualitzar- la en matèria de
procediments tributaris, així com altres finalitats com la d’impulsar el
compliment espontani de les obligacions tributàries, la de preveure les
facultats
dels òrgans de gestió per efectuar liquidacions
provisionals d’ofici, la d’incorporar nous instruments de lluita contra el frau
fiscal o la de revisar el règim d’infraccions i sancions, va determinar que
s’abordés una important reforma mitjançant la Llei 25/1995, de 20 de juliol, de
modificació parcial de la Llei general tributària.
Al marge de les reformes introduïdes des d’aquella data en
preceptes concrets de la Llei general tributària, es va aprovar el 1998 una
disposició legal essencial per a la regulació de les relacions entre els
contribuents i l’Administració que va afectar matèries íntimament relacionades amb
el contingut propi de la Llei general tributària. La Llei 1/1998, de 26 de
febrer, de drets i garanties dels contribuents, va tenir per objecte reforçar
els drets substantius dels contribuents i millorar les seves garanties al si
dels diferents procediments tributaris, reforçant les obligacions correlatives
de l’Administració tributària. Com s’assenyalava en la seva exposició de
motius, la Llei
1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, va plantejar
des de la seva aprovació la necessitat d’integrar-se en la Llei general
tributària, on els seus preceptes havien de trobar el seu acomodament natural.
EXERCICIS A FER
1. Observa en els textos anterior les característiques que s'esmenten a l'inici del document.
2. En el diari han sortit aquestes ofertes de treball per a l’estiu.
a. Fes una carta de presentació sol·licitant que es consideri la teva persona per desenvolupar una d’aquestes feines. Mira aquests models de carta de presentació:
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/curriculum_i_carta_de_presentacio/
a. Fes una carta de presentació sol·licitant que es consideri la teva persona per desenvolupar una d’aquestes feines. Mira aquests models de carta de presentació:
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/curriculum_i_carta_de_presentacio/
http://jovecat.gencat.cat/web/.content/_documents/arxiu/treball/oficina_jove_de_treball/documents_utils/carta_presentacio_resposta_a_un_anunci_jovecat.pdf
b. Acompanya aquesta carta d'un currículum vitae que, encara que discret, reculli les feines que, tot i no ser amb contracte, hagis desenvolupat. Pots seguir el model i els apartats que la Generalitat ens presenta en l'adreça següent:
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/curriculum_i_carta_de_presentacio/
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/curriculum_i_carta_de_presentacio/
c. Escriu un model de sol·licitud
en què expliquis que t’has matriculat d'una matèria per a les PAU i ho volies
fer d’una altra. Pots seguir el model que ens mostra la Universitat de
Barcelona en l’adreça de més avall. Observaràs l’estructura del document i el
grau de formalitat amb què cal escriure el document. Model de sol·licitud o instància:
http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=932#932
