QUÈ - QUE

QUÈ / QUE

1. QUÈ (TÒNIC) - [Kε]
1. Pronom interrogatiu. Ens apareix tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Exemples:

Interrogativa directa: Què has fet?

Interrogativa indirecta: Em pregunto què has fet

2. Pronom relatiu tònic, situat darrere de preposició.

Exemple: Desa les eines amb què has fet el treball. (fora incorrecte "amb les que")

EN AQUESTS DOS CASOS, EL PRONOM REALITZA FUNCIÓ SINTÀCTICA. AQUESTA FUNCIÓ SERÀ LA MATEIXA QUE FARIA L’ELEMENT PRONOMINALITZAT.

2. QUE (ÀTON) - [Kə]

1. Conjunció, que pot anar de manera aïllada o formar part de locucions conjuntives (sempre que, ja que, encara que, puix que, com que, a fi que, etc.). Sol actuar com a nexe, introduint proposicions subordinades.
2. Pronom relatiu àton. Té un antecedent, explícit (present en el context) o implícit. Fa funció de subjecte, CD o CCTemps. No pot anar directament darrere preposició i article si aquest pot ser substituït per “el qual, la qual, etc. Per exemple, la frase El llibre al que (al qual) em refereixo és molt interessant, no és correcta; hauria de dir El llibre al qual em refereixo (o a què em refereixo) és interessant. Realitza funció sintàctica, la mateixa que faria l’element a què substitueix.
3. Introductor d’oracions exclamatives. Adverbi. Cal observar que és àton, de manera diferent a com és aquesta forma en castellà, que porta accent. Exemple: Que bones són aquestes galetes!
4. Conjunció. Introdueix oracions interrogatives. No aporta contingut a la frase i es pot prescindir de la seva presència. Exemple: Que m’has portat el llibre? = M’has portat el llibre?

DE TOTES AQUESTES FORMES ÀTONES, NOMÉS REALITZA FUNCIÓ SINTÀCTICA EL PRONOM RELATIU.

Tracta de veure quina funció sintàctica realitzen els pronoms relatius àtons que surten en les frases següents:

                   a. El llibre que m’has regalat és molt bonic

                   b. Vindrem el dia que tu ens avisis

                   c. El noi que ara ha sortit és el meu germà

Tracta d’analitzar la tipologia dels “que” del text següent:

Poc dies abans d’anar a París, Valldaura dugué la Teresa a veure la torre. Fontanills els acompanyà. Així que baixaren del cotxe la Teresa es quedà tan parada que només tingué esma de dir: «¡Déu meu, sembla un castell!» Al peu del reixat començava un caminal molt ample, amb castanyers a banda i banda; al fons, alta de tres pisos, amb dues torratxes i totes les teulades de rajoleta verda, coberta d’heura amb les fulles que ja s’anaven tornant vermelles, la casa es retallava sobre un cel de tardor. Feia vent i els tres graons que pujaven fins a l’entrada estaven mig colgats de fulles. A un costat, tocant a la porta, hi havia dues gerres grosses, vernissades, plenes de terra,  i uns quants testos amb plantes mortes. Valldaura aixecà el bastó i, assenyalant la terrassa aguantada per quatre columnes de marbre rosa que protegia el  cancell, digué: «La faré cobrir de vidres i a l’hivern hi podrem prendre el  sol». Fontanills ficà la clau al pany i forcejà una estona: «Tot està rovellat, senyor Valldaura; però ja ho anirem adobant.» El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis. Anaren resseguint totes les habitacions; hi havia parets amb tires de paper desenganxades i la pudor d’humitat ofegava. A les torratxes s’hi anava des del tercer pis per unes escales molt estretes de graons alts; en el primer replà hi havia una porteta que donava a la teulada. Fontanills obrí: «Volen mirar a fora?» La Teresa féu un crit: «Tanqui, que em fa por». No acabaren de pujar. Al costat dels testos amb les plantes mortes Valldaura preguntà a la seva dona: «¿T’agrada?» La Teresa, sense dir res, l’abraçà fort. «Què hi farem –pensà Fontanills, que no sabia on mirar–; una senyora així bé val una missa.» Mirall trencat. Mercè Rodoreda, pàg. 71-72

*Indica quin tipus de “que” apareix en cada espai buit i escriu-lo de la manera adient:

    1. Ningú no li havia dit …………… havia passat.

    2. Ningú no li ha dit …………… ho has fet tu.

    3. ……………      …………… has fet?

    4. …………… interessant la pel·lícula!

    5. Així …………… li ho van fer saber, ho va celebrar.

    6. …………… encara no ha acabat la classe?

    7. La camisa …………… has comprat no m’agrada.

    8. El …………… no m’agrada és la teva actitud.

    9. Aquesta és la clau amb …………… obrirem la porta.

    10. La Maria no sabia de …………… et parlava.

    11. …………… ja li ho has dit ?

    12. …………… has fet aquest matí ?

    13. Explica’m …………… van dir.

    14. Com …………… no ho sé segur, no puc dir res.

    15. Pregunta-li …………… ha dit.

    16. Sempre diu …………… té molta son.

    17. La motxilla …………… li han regalat és massa gran.

    18. …………… ho hagi dit no m’agrada gens.

    19. Ho sospito, encara …………… no m’ha dit res.

    20. No m’ha agradat gens el …………… he sentit.

    21. …………… has fet ……………?

*Indica la funció sintàctica de cada "què" (tònic) de les frases següents:

    1. Aquest és el llibre de què parlo.

    3. No sap què hem fet.

    4. Què m'has dit?

    5. Aquest és el ganivet amb què tallarem el pernil.

    6. No sabem l'assumpte a què es referia.

    7. Ens diràs què ha passat?

    8. Aquesta és la finestra per què ha fugit el lladre.

    9. Què ha succeït?

    10. Què t'ha explicat la Maria?

    11. Què han tingut, nen o nena?

    12. Què ens has portat?

    13. Explica'm de què va la pel.lícula!

    14. De què et recordes tu?

    15. No sabia ben bé què recordava de l'accident. 

   

* Subratlla l’oració subordinada i indica de quin tipus són les subordinades substantives següents:

1.      Acostumeu-lo que vingui cada dia.

2.    No em va dir com ho havia fet.

3.    Estic content que hagis vingut.

4.    No està bé que facis això.

5.    Veig que no vénen.

6.    És segur que ell vindrà aviat.

7.    Us recordeu que ens ho vau prometre?

8.    No sé si vindran.

9.    Que els ho hagis dit no m’importa.

10.Crec que està malalt.

11.  No volien que hi anessis.

12.És difícil arribar a un acord.

13.No s’ha recordat de comprar res.

14.Tenim l’esperança de fer-ho aviat.

15.Els governs s’obliden dels qui passen fam.

16.Està feliç de reunir tanta gent aquesta tarda.

17.No s’ha assabentat que ho has portat tu.

18.      No entenia que no ens veuríem a la festa.

19. No tenien cap idea del que explicaves.

20.     No entenc el que ha passat.

21. Em va explicar què havia fet.

22.     Dóna-ho a qui ho vulgui.

23.     T’explicaré el que farem avui.

24.     El que no m’agrada és com puntua aquesta professora.

LA CONJUGACIÓ REGULAR - VERB "CANTAR"

Aquí teniu el model de conjugació regular. Partim del verb CANTAR. El seu objectiu és que sapigueu identificar els diferents temps verbals i poder, per tant, conèixer-ne les seves particularitats ortogràfiques, sintàctiques, gramaticals... i les seves correspondències en altres llengües de cultura.