PÀGINES INTERESSANTS PER APRENDRE LLENGUA EN LÍNIA

1. Diverses universitats catalanes estan darrere d'aquesta pàgina. En ella podreu treballar molts aspectes de llengua aptes per al 2n cicle de l'ESO i per al Batxillerat. Aquí teniu l'adreça:

 http://wuster.uab.cat/Web_Argumenta_Obert/

VARIANTS CONTEXTUALS

Les variants contextuals són les diferents realitzacions que un fonema pot presentar en funció de la posició que ocupa dins la tira fònica, és a dir, quan ja es realitza com a so. Cal tenir ben presents tots els casos següents:

1. Els sons fricatius i africats sords finals de síl·laba o mot sonoritzen davant so sonor. Fem-ne la comprovació: asma, disparar, dos enganys, tres cops, més antic, dos xocs, dues llibretes, els teus amics, els teus companys, disbarat, tuf intens, maig florit, maigcalorós, estona, lleig, peix fregit, despatxar, pastors, disminuir, peix blau, destacar, desgast, boig del tot, roig intens, disposar, dislèctic, etc. 

2. Els sons oclusius sords en posició final de síl.laba o mot sonoritzen davant so consonàntic sonor. Fem-ne la comprovació: cap ingredient, tub metàl·lic, substitut, tub feble, tub gruixut, adjacent, admetre, mag, mag d'orient, cuc de seda, cuc solitari, capvespre, captiveri, capsigrany ('de poc seny'), capmoix, capgròs, potser, cap misteri, set intensa, set gran, prat verd, prat humit, etc. 

3. Variants contextuals. Els fonemes oclusius sonors (b, d, g) es poden realitzar de dues maneres:  

• Com a oclusius: darrere de pausa, so nasal i so oclusiu. /d/ també darrere so lateral.
• Com a aproximants, en tots els altres contextos. 

Observem aquests exemples: disbarat, dos, tardor, eldos, cap dos, un dos, endur, esgotat, cap dit, ull gran, un got, el got, engany, carbó, cap barceloní, envà, disgust, canvi, pel dret, dos dits, capgròs, cordó, endins, mida, didal, el didal, perdó, llarga, verdós, cap dit, cordill, etc. 

4. Variants contextuals dels fonemes nasals:

• nasal bilabial, davant so bilabial com /b/, /p/ (no tenim el signe però es transcriuria com "m".
• nasal velar, davant so velar com /g/ o /k/. Es transcriuria com "n"  amb la poteta de la dreta allargada i lleugerament introduïda cap endins. 
• nasal palatal, davant so palatal com els que inicien les paraules "lloc", "nyap", "xop", etc. Es transcriu com "n" amb la poteta esquerra allargada cap avall.
• nasal labiodental, davant /f/ o /v/. Es transcriu amb "m" amb la poteta de la dreta allargada i lleugerament introduïda cap endins. 
• nasal alveolar, transcrita amb "n".
• nasal bilabial, transcrita amb "m".

      Observem aquests exemples: endins, ungla, envà, un bosc, un xoc, una, un lloc, èmfasi, nas, un gegant, un pop, un final, empipar, endur, encara, infantil, enginy, anglès, anxova, enfilar, bon vailet, inflor, bon pastor, un gust, enviar, enfilar, immerescut, inútil, cap nas, un llumí, un gust, un bon gust, un gest, indigne, etc.

ANÀLISI DE TIPOLOGIES DE TEXTOS DIFERENTS

Indica en cada cas a quina tipologia pertany el text proposat i digues què és el que t’ha permès identificar-ho. Enumera les característiques que presenta.

1. “No hi ha millor cuiner que la fam, repetia la gent de Leningrad. Van menjar restes de cavalls, encara que costava molt de reblanir la carn dura. Menjaren goma d’enganxar, que anomenaren la “xocolata del bloqueig”. També menjaren cola de fuster i deien que no feia tant de fàstic si l’amanien amb un pessic de canyella o la barrejaven amb una fulla de llorer. Feien sopes de col marina. Inventaren més de vint receptes amb tiberis exquisits: el cuir dels cinturons, de les sabates i de moneders. Menjaren oli de pintura, la calç de les parets i el greix dels tancs. A la primavera de 1942, els tecs milloraren: purés d’ortigues, croquetes i pastissets d’herbes boscanes, fetge de pinyola, salses de farina d’ossos de peix, sopa de llevat, llet de soja... Trobaren que el greix de tanc era suculent, tant, que fins i tot els àngels s’hi lleparien els dits.”

Fragment extret de L’agulla daurada de Montserrat Roig, pàgs. 185-186

(Fa referència a la gana que passaren els habitants de Leningrad durant el setge

a la seva ciutat per part de l’exèrcit nazi entre els anys 1941-1943)

2. “El segon dia de la meva espera del nou intèrpret, l’Al•la Borísova em va portar a la darrera casa on havia viscut l’Alekxandr Puixkun, en un marge del riu Moika, vora de la plaça del Palau d’Hivern.

És una casa pròpia d’un burgès de començaments del segle XIX, una mica fosca i amb mobles rancis i feixucs, d’estil anglès. [...] La guia ens ho ensenyava tot amb la fredor dels qui hi estan avesats. Tot d’una s’aturà davant d’una vitrina i ens mostrà un retrat amb el marc petit, en forma d’oval. Ens ajupírem per veure-hi millor. Era el retrat d’una noia molt jove, amb els cabells bruns recollits en tannara, una diadema al front i unes arracades llarguíssimes. Tenia el cap una mica decantat i no somreia. El seu era un rostre perfecte, amb una barbeta volenterosa, una mica rebeca, i uns trets simètrics proporcionats. El coll era bellíssim, tan treballat com les espatlles. Els ulls miraven amb timidesa i una espurna de tristesa. Duia la boca serrada i perfilada amb gràcia, com una cirera. Però potser el conjunt era una mica fred, distanciat i temorenc. Encara que traspuava l’energia de la joventut, la confiança vital dels qui creuen que seran joves eternament.”

Fragment extret de L’agulla daurada de Montserrat Roig, pàg. 121

3. “Vaig enfilar cap al Jardí Gorki, davant de l’Almirallat. A penes si hi havia ombres, de tanta claror sense lluna. S’hi acostaren dos homes; l’un anava borratxo i l’altre assentia a tot el que aquell li deia. En veure’m, el que anava bufa va voler parlar-me, però el seu company el féu recular amb molta paciència. Els borratxos de les nits blanques semblaven respectuosos.

Aquella nit no vaig poder dormir. A les finestres no hi havia cortines i aviat es va fer de dia. El sol m’arribava fins al llit i em vaig aixecar tot pensant que feia tard: només eren les dues de la matinada. El temps havia canviat de sobte. I jo encara no hi estava avesada. Vaig pensar en Nikolai, en els seus canvis sobtats, que el trasbalsaven tant. Com els artistes, també tenia un conflicte personal amb el seu temps. Com tothom. El seu conflicte es reduïa –o s’estenia?– al difícil art de l’amor. Jo era el dic imposat que limitava la seva insatisfacció. I no hi podia correspondre. Ni tampoc comprendre’l.” (de fet en Nikolai desitja la Montserrat Roig)

Fragment extret de L’agulla daurada de Montserrat Roig, pàgs. 43-44



"Sense tu" de Teràpia de Schock

Per si voleu cantar una estona, aquí teniu la cançó de la sèrie d'Albert Espinosa Polseres vermelles, que tant èxit va tenir la temporada passada. La banda original ha estat composta per Arnau Bataller.

Quan l'escolteu, us empiparà una mica la publicitat emergent. 

 
“Sense tu” per Teràpia de Shock

http://www.youtube.com/watch?v=x_Zd3KoEtRk


“Sense tu” (amb lletra) per Teràpia de Shock (amb alguna falta d'ortografia que estaria bé que les detectéssiu i me les diguéssiu)

http://www.youtube.com/watch?v=itamPjTcLow

També aquesta altra, "Por" de Els Pets que podeu sentir i llegir aquí: 

 http://www.youtube.com/watch?v=Dk6Hg7ba1N4&feature=related

I aquesta altra "Que boig el món" de Lax'n'Busto:

http://www.youtube.com/watch?v=WakVyInBsco&feature=related

ALGUNS CONCEPTES DE FONÈTICA DE CONTACTE

1. Els sons fricatius i africats sords finals de síl·laba o mot sonoritzen davant so sonor. Fem-ne la comprovació: asma, disparar, dos enganys, tres cops, més antic, dos xocs, dues llibretes, els teus amics, els teus companys, disbarat, tuf intens, maig florit, maig calorós, estona, lleig, peix fregit, despatxar, pastors, disminuir, peix blau, destacar, desgast, boig del tot, roig intens, disposar, dislèctic, etc. 

2. Els sons oclusius sords en posició final de síl.laba o mot sonoritzen davant so consonàntic sonor. Fem-ne la comprovació: cap ingredient, tub metàl·lic, substitut, tub feble, tub gruixut,  adjacent, admetre, mag, mag d'orient, cuc de seda, cuc solitari, capvespre, captiveri, capsigrany ('de poc seny'), capmoix, capgròs, potser, cap misteri, set intensa, set gran, prat verd, prat humit, adjectiu, capbuit, capbussada, obcecar, objector, subconjunt, subdelegat, etc. 

3. Variants contextuals. Els fonemes oclusius sonors (/b/, /d/, /g/) es poden realitzar de dues maneres:  

• Com a oclusius: darrere de pausa, so nasal i so oclusiu. /d/ també darrere so lateral.
• Com a aproximants, en tots els altres contextos. 

Observem aquests exemples: disbarat, dos, tardor, el dos, cap dos, un dos, endur, esgotat, cap dit, ull gran, un got, el got, engany, carbó, cap barceloní, envà, disgust, canvi, pel dret, dos dits, capgròs, cordó, perdó, endins, mida, didal, migdia, el didal, perdó, llarga, cap dit, cordill, verdós, etc. 

4. Variants contextuals dels fonemes nasals:

Les nasals /n/ i /m/, segons el lloc que ocupin dins la cadena fònica, poden realitzar-se de maneres diferents. Vegem-les tot seguit:

• nasal bilabial, davant so bilabial com /b/, /p/ (no tenim el signe però es transcriuria com "m".
• nasal velar, davant so velar com /g/ o /k/. Es transcriuria com "n", amb la poteta de la dreta allargada i lleugerament introduïda cap endins. 
• nasal palatal, davant so palatal com els que inicien les paraules "lloc", "nyap", "xop", etc. Es transcriu com "n", amb la poteta esquerra allargada cap avall.
• nasal labiodental, davant /f/ o /v/. Es transcriu amb "m" amb la poteta de la dreta allargada i lleugerament introduïda cap endins. 
• nasal alveolar, transcrita amb "n".
• nasal bilabial, transcrita amb "m".

      Observem aquests exemples: endins, ungla, envà, un bosc, un focus, un xoc, una, un lloc, èmfasi, nas, un gegant, un pop, un final, empipar, endur, encara, infantil, enverinar, enginy, anglès, enveja, anxova, enfilar, bon vailet, inflor, bon pastor, un gust, enviar, enfilar, immerescut, inútil, cap nas, un llumí, un gust, un bon gust, engany, canvi, angle, envàs, ungüent, enllaçar, injúria, envellir, etc.